Temps estimat de lectura: 1 minut i mig.
Hi ha persones que al llarg de la seva vida acumulen una quantitat de coses realment impressionant. Guarden des de peces de roba, pròpia i dels fills, fins a joguines, trastos, estris diversos, llibres o qualsevol altre objecte que se’ls pugui acudir. És una manera de construir, i mantenir, la seva història. És la forma que troben per a verificar que realment les experiències viscudes són reals. És el rastre del seu pas per aquest món. En la majoria de casos es tracta d’objectes que ja no són útils, no faran cap servei i ocupen un espai que pot ser necessari per a altres finalitats. Un expert en Feng-Shui segurament tindria molt a dir.
El mateix que li passa a algunes persones amb els objectes, passa sovint amb la forma d’entendre la vida, els criteris, els valors i en definitiva la idea d’allò que és bo i allò que és dolent. És la forma de pensar i actuar que ens ha servit durant anys per arribar a on som. La qüestió és si aquests criteris són vàlids per a arribar allà on volem arribar.
Vol dir això que ho hem de llençar tot? No, en absolut. Vol dir que és un bon exercici preguntar-se si aquell criteri, aquella idea, que per a nosaltres era veritat, encara ho és. Per exemple, quan jo era jove, fa uns anys, veure algú que estava embolicant tabac amb paper de fumar era, la majoria de vegades, sinònim de fumar droga. Avui en dia és molt habitual veure gent de totes les edats fent-se les seves cigarretes i no pensem que estiguin consumint droga.
Al llarg de la nostra vida descartem de manera automàtica, sense adonar-nos, molts d’aquests paràmetres. Et convido a que facis una llista dels canvis que has fet de forma automàtica en la teva forma de pensar. Ara bé, posats a fer una revisió de la teva forma de pensar, el primer que pots fer és obrir-te a dubtar i preguntar-te si la idea que vols treure’t és útil en la teva realitat actual. Pregunta’t quina era la finalitat, el propòsit, d’aquesta forma de pensar i pregunta’t si hi ha altres vies per aconseguir la mateixa finalitat, el mateix propòsit.
Creure que hi ha una altra forma de pensar més beneficiosa és una experiència molt estimulant. Potser no tens tot el convenciment, però si et predisposes a intentar-ho resultarà més fàcil. El més important és ser capaç de tolerar diferents interpretacions des de diferents perspectives i en diferents moments. Tot un exemple de flexibilitat mental.
